L’ escriptora arbocenca Joana Altet ens ha enviat aquest poema: 

Reclamem

Catalunya pàtria estimada
el teu esdevenir m’ angoixa
tan intranquil·la i ofegada
per això, no pot perllongar-se.

És evident que ens estan timant
cada volta més enganyats
ja és hora que aixequem un clam
per no sentir-nos marginats.

Però aquest clam no té resposta
i el català s’ hi sent ferit
aquí  sols ens donen closques
i  Madrid ens pren tot el fruit.

Ja estem cansats de rebre closques
són molt dures de rossegar
hi ha trontolls i moltes esquerdes
però “l’Ave” no canviarà.

Demanem que ens deixin ben lliures
per prendre la decisió
l'Estatut que en donen fa riure...
desitgem una Nació.

Joana Altet